...atrévete si puedes a no hacer nunca lo que debes...
Portugal no va ser el primer. El primer, el primer de tots, va ser Betekom.
And I talk to you, my Little Tree.
Només perquè sàpigues que cada cop que es fa fosc busco cares en les sombres. Sobretot si són les dels arbres que es retallen contra el cel.
O perquè sàpigues que mai més he format part d'un cercle tan immens de caps que miraven les estrelles des d'un camp verdíssim.
Perquè no he tornat a menjar flors ni he vist mai més bolets tan acolorits.
Potser ni te'n recordes, però és possible que encara hi hagi les marques dels meus peus a l'asfalt del pati de la casa. O sobre el fang del camí que pujava a la cuina.
I és possible que siguis el millor lloc del món, tu, que ningú sap si ets persona, si ets animal o ets bosc.
Semblava que estiguessis fet d'escorça d'arbre i tija de flor.
Com cremava la foguera. Com escampava el fred quan ens hi acostàvem. I torràvem núvols i ens els menjàvem.
Encara deus ser verd i humit.
I talk to you, my Little Tree; I talk to you, Forests, Fields, Lakes, Rivers.
I talk to you, beautiful Betekom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada