diumenge, 12 de setembre de 2010

Dies de comiat

Tornant de Tàrrega:

son massa breu,

viatge massa curt,

dits fent pampallugues.


I després...


...Matí.

Matí de diumenge.

Matí de diumenge d'estiu-que-s'acaba.

Matí de diumenge d'estiu-que-s'acaba a Banyoles.



Matí de diumenge de casi-tardor a Banyoles:



olors,
llum
i formes.





I, a casa, vida silenciosa.

Olor de cafè.

Tic-tac del rellotge.









El poble està tranquil

com una bassa d'oli.


Es vessa la sang venes avall.


No sé si existeixen matins tan bonics al tròpic.




[A pocs dies de Cuba, pors i ganes, i no podré veure a tothom, però l'important és que a la tornada us ho pugui explicar tot a tots]

divendres, 13 d’agost de 2010

Què tens...

...que tant m'agrada?



dilluns, 26 de juliol de 2010

Eugues i tramuntana


I si surt molt el Sol, un cop de manguera

I amb els cabells ben molls, grills a la nevera

Els falciots mai s’acaben

Les onades llepen la platja

Dins el cotxe, la música ben alta

I riu, i riu, i riu, i riu

Que al congelador hi ha gel

I al prestatge, ron miel

I riu, i riu, i riu, i riu

Les nits són blanquíssimes

La sorra és tan fina….

Riu molt, riu, riu, riu

Que sempre surt la lluna,

Que la pell ja és ben bruna, riu!

Es pot sentir més l’estiu?

diumenge, 6 de juny de 2010

Juny*


Feia molts dies que t'esperava

Sempre t'espero molts dies



Quantas lembranças ficam em teu nome

dilluns, 31 de maig de 2010

Boiras rosas antis d'a tardada

Vull tenir nens petits i que tinguin tot el que jo vaig poder tenir. Animals, bosc i vida. Que juguin al riu i tornin molt enfangats, que arribin a casa fent olor de gos de carrer amb la cara bruta i els ulls molt somrients, cansats, suats, molls, bruns com la sorra de platja, amb els genolls ben pelats i la roba esparracada. Que sortim a berenar pa amb xocolata a la muntanya i juguem a buscar serps sota les pedres. Que no s’espantin si se’ls acosta massa una vaca i que tinguin molta por si se’ls acosta massa un toro. Que facin unes bones arrels i s’arrapin fort a la terra, i volin ben lluny i ben enlaire i per moltíssim temps, però que no se’n deslliguin mai més.

Que parlin català.

Que parlin aragonès.

Que no charren más cosa i que no parlin res més.

Però que cantin com un pit-roig.

I sobretot que no els faci mandra mirar el cel. Que mirin sempre el cel, sempre, sempre que puguin. Que quan tinguin un moment, per petit que sigui, busquin el cel. Sempre el cel, els ulls sempre al cel. Que mirin el cel, que el mirin molt.

I, sobretot, sobretot, sobretot...



que hi trobin àguiles,

que hi trobin voltors,

que hi trobin caues,

que hi trobin falciots,

que hi trobin arpelles,

que hi trobin astors,

i que hi trobin orenetes,

que hi trobin orenetes,

que hi trobin orenetes,

que hi trobin...




...mai, mai, mai núvols roses

abans

del capvespre.

dilluns, 10 de maig de 2010

Un buen trabajo

Pasado el atardecer, cuando ya esté oscuro del todo, alguien levantará la cabeza gritando, con la voz enferma y la sonrisa enranciada: "¡Bravo, genios, bravo! ¡Que viva la inteligencia humana!"

Y si lo escuchamos
Y si lo pensamos
Y si sentimos
Un latido fuerte
Y el corazón
Sudando

Seremos, al fin, todos

Un poco, un mucho, un algo más...

...¿sabios?

dimecres, 7 d’abril de 2010

FOIE GRAS



...So Delicious...