Només vull un gos

Només vull
aprendre a lladrar
i oblidar-me
de parlar

Vull un gos. I si no, una cabra, o una ovella. També puc aprendre a belar. O a xisclar com un porc. O podria refilar com els rossinyols, despertar el Sol com els galls. Podria rugir com una pantera, udolar com els llops. Podria cridar com els burros o renillar com els cavalls. Podria aprendre tots els idiomes del món

Però no vull parlar mai més

Días y Flores

.Nedant en Aiguamolls.

(Boom)Ken

...atrévete si puedes a no hacer nunca lo que debes...

Portugal no va ser el primer. El primer, el primer de tots, va ser Betekom.

And I talk to you, my Little Tree.

Només perquè sàpigues que cada cop que es fa fosc busco cares en les sombres. Sobretot si són les dels arbres que es retallen contra el cel.

O perquè sàpigues que mai més he format part d'un cercle tan immens de caps que miraven les estrelles des d'un camp verdíssim.

Perquè no he tornat a menjar flors ni he vist mai més bolets tan acolorits.

Potser ni te'n recordes, però és possible que encara hi hagi les marques dels meus peus a l'asfalt del pati de la casa. O sobre el fang del camí que pujava a la cuina.

I és possible que siguis el millor lloc del món, tu, que ningú sap si ets persona, si ets animal o ets bosc.

Semblava que estiguessis fet d'escorça d'arbre i tija de flor.

Com cremava la foguera. Com escampava el fred quan ens hi acostàvem. I torràvem núvols i ens els menjàvem.

Encara deus ser verd i humit.

I talk to you, my Little Tree; I talk to you, Forests, Fields, Lakes, Rivers.

I talk to you, beautiful Betekom.

¿Por qué Cadela?

¿Por qué Cadela...




...si fueron Lobas?



En el sur del Duero los Lobos cada vez se dejan ver menos.

Y los asnos reposan entre la maleza sin soñar mientras desaparecen día a día sus tripas, su carne, sus huesos.

Es un bello paisaje de piedras.

En el sur del Duero caminos agrietados y un coche altísimo. Dejé mis huellas junto a las suyas en silencio.

Sin aullidos.

Bobby saltaba de alegría incluso el día que me despedí de él. No creo que me eche de menos.

Y redibujé Portugal en línea recta, de arriba a abajo y más arriba que nunca en Lisboa y sus subidas infinitas.

Nos gustó tanto que paramos y comimos bacalao.

Me faltaron los pasteles de Belem, pero no me importa porque no fui turista en Portugal.

Fui Cadela nas Janelas más cerca que nunca de Loba nos Bosques.